dilluns, 10 de maig de 2010

Pastís de formatge

Aquí teniu una recepta molt senzilla i deliciosa. Aquest pastís el faig molt sovint. És una recepta que ens va donar un company de feina. La seva dona la va variant sovint, segons ens va explicar. Jo també he fet variacions de la recepta original. He afegit mató en lloc de dues terrines de philadephia. En lloc de 5 ous he posat 4. Com el resultat ens va encantar així ha quedat.


Ingredients:

- 4 ous

- 1 terrina de formatge philadelphia

- 250 g de mató

-1 pot petit de llet condensada

- 75 g de mantega

Preparació:

Escalfar el forn a 180º.

Barrejar tots els ingredients amb la batedora. Abocar-ho en un motlle rodó (jo vaig fer servir un de silicona), untat amb mantega.

Coure-ho al forn uns 45 minuts a 180º, el temps dependrà de cada forn. I ja el teniu.

7 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Si la recepta base és bona, és molt xulo anar fent variacions i comprovar que el resultat és fantàstic. T'ha quedat de fàbula. Molts petons.

Glòria ha dit...

Els pastissos de formatge són per repetir, sobretot, per als formatgers com nosaltres. Suposo que amb mató deu quedar amb una textura més suau.

Francesc ha dit...

Pels ingredients i per la manera de preparar-la sembla molt senzilla. Aquestes m'agraden molt. A més, sóc "formatger" de mena (però no dels qui en fan, sinó dels qui se'n menjarien cada dia un parell de quilets). Salutacions

Gemma ha dit...

Sóc fan de TOTS els pastissos de formatge! Aquest amb mató i llet condensada ha de ser un autèntic vici, per repetir cada dia!

Xavier ha dit...

I a més a més, aquest pastís de formatge deu quedar força bé per a fer de "base" d'algun altra llepolia...

Quina bona pinta, redell!!!

;)

Mercè ha dit...

Eva, jo crec que la teva variant amb el mató ha de ser més bona que l'original!!! :)
Petons!

Pebbles ha dit...

Parella vermella, aquesta és la idea anar variant i sembla que vagis menjant diferents pastissos.

Glòria, sí queda més suau que utilitzo el mateix formatge.

Francesc, doncs aquesta és la seva gràcia, i no pararies de menjar-la, jejeje...

Gemma, jo haig d'aguantar-me perquè no pararia fins acabar-la.

Mercè, aquí et dono la raó, l'he fet de les dues maneres i aquesta ens ha agradat més a casa.

Moltes gràcies a tots i petonets!!